Es importante releer la historia de Europa para recordar que, por ejemplo, el germen del nazismo estuvo en una crisis económica brutal y en un intenso sentimiento de humillación (atención a Grecia). Es una pena –y un riesgo– el triste abandono de las asignaturas de Humanidades, Historia, etcétera, en los modernos planes de estudio, porque la mejor vacuna para evitar que se repitan los dramas del siglo XX derivados de los fascismos es conocer y entender nuestro pasado. Quizá es un tópico, pero se dice que si no conocemos nuestra historia estamos condenados a repetirla. Se arrinconan las asignaturas de letras, cuando seguramente son sus enseñanzas las que nos ayudarían a superar la crisis económica y su causa profunda, la crisis de valores.

Álex Farreras

Llefià

Vivimos tiempos de crisis, porqué no crear la noticia de que se puede sonreír más.

Utilizamos los medios que nuestro pueblo nos permite, como es Línia Badalona, para alzar la voz de que locos o no, saldremos de ésta.

¡LAS PREGUNTAS!

Nos suelen preguntar ¿qué somos? y yo contesto: Mi socio Vittorio, Risitas, Piraña, cómo quieran llamarle. Diría que somos lo que se ve, se lee y siente, nada más que eso.

Y seguramente finalizaría la respuesta, diciendo que no comprende que “Con lo guapo que es y no liga“. Esa simple y maravillosa frase de un hombre de 42 años curtido en batallas de lucha interior para que se le comprenda simplemente con la mirada de una golosina que deseamos llevarnos a la boca. Nos regala a los presentes que la escuchamos una sonrisa de payaso alegre, que en muchas ocasiones no sabemos agradecerle, por el hecho de que él no lo pretende.

ÉL

Mi socio y amigo tiene la virtud de conversar con ese niño al que nunca dejó escapar de su interior al hacerse, lo que llamamos, adulto.

A ese niño le permite salir a la luz cuando lo solicita. No se preocupa ni quién le rodea ni porque le rodean, ni tan solo si es políticamente correcto que ese niño salga. Esa virtud de equilibrista de la vida, hace que se le desee abrazar sin ser necesarias las palabras para comprender ese abrazo.

Y mucho me temo que eso es lo que un día ese niño no comprendió lo que nos ocurría y nos hizo crear Estamos Locos.

En lo que se refiere a mi persona, no me siento capacitado para definir lo que soy dentro de esta aventura de Estamos Locos. Un encuentro en el cual hacemos un desahogo personal.

Me permite gritar en un silencio escondido en mis entrañas aquello que me apetece al verme introducido en una vida con dos caras. Una que se viste con una de azada maliciosa despotricando palabras confusas que deberían ser de fácil comprensión para todos. Incomprensiblemente no somos capaces de darle ese mismo significado.

Necesitamos en lo que hacemos un regalo en forma de beneficio propio para comprender la vida. Lo que me acerca a que comentemos un gran error.

Por fortuna la más lista entre los listos es la propia vida. Esconde otra cara con un cuerpo de belleza extrema recubierta con un vestido de frágiles cristales que no permite a nadie acercarse para poseerla. Es de todos y para todos. Sólo es necesario agarrar de la mano al optimismo y caminar por la vida de la luna llena y el sol diario para presentir que el día será mágico.

Y en este viaje estamos estos dos “locos” y hoy puedo gritar muy fuerte, nuestra gran familia. Hemos sentido la soledad de la cara mala de la vida, la hemos combatido con nuestras camisetas, sonrisas y diálogos internos propios. Hemos sentido el aborto de la amistad mal comprendida por quien nos miraba. La hemos combatido con nuestra camiseta, sonrisas sin dejar de ser lo que somos. Dos hombres con identidad de niños. Hemos y estamos agarrados a la alegría y su manual, pedaleando por la vida con unas bicicletas que no tienen destino marcado. Conducimos a la barraca de la felicidad escondiendo en la bocina, que no todo es como se ve, ni se ve como es.

Estamos Locos, tan solo somos dos locos y su familia metidos en un viaje con una bicicleta llamada sonrisa. Construida de muchos sillines y ofreciéndote uno. Solo debes desear montarte en un viaje hacia el mundo de las ideas y las palabras de comprensión fácil.

No busquen mas, no hay más. Queremos querer y aceptamos se nos quiera o no.

David Creus

La Salut

Això vol ser un reconeixement de part dels fills i els néts als avis, tot i que es mereixen un gran monument; i, tot i que crec que em deixo la meitat de les coses, vull creure que la majoria de la gent hi està d’acord i s’apunta a fer-los un monument.

També els governs haurien de reconèixer el paper dels avis en la societat actual, estar contents que hi siguin. No els haurien de retallar res, perquè tenen un paper fonamental.

Toni Mata

Sant Roc

Con los sueldos millonarios de ciertos políticos, deportistas, ejecutivos, presidentes y expresidentes, consejeros, etcétera, es de suponer que colocarán el dinero a salvaguarda para evitar riesgos; o deslocalizarán o usarán colchones.

Deberían explicarnos mejor cómo funciona el sistema financiero y buscar las fórmulas para que los ciudadanos no asuman riesgos. Se quieren recaudar impuestos del dinero declarado, pero no nos dan confianza más allá de 100.000 euros.

Así las cosas, me pregunto si de verdad creen que van a recaudar a base de amnistías fiscales y también a base de recaudar impuestos.

O se inyecta dinero a los bancos o se aseguran cantidades superiores a los 100.000 euros, o como el miedo está servido, puede pasar de todo.

Maite Cascuberta

Llefià

Potser que ja n’hi ha prou de tant injectar diners a bancs i altres entitats. Als que ens retallen en educació, sanitat i sous se’ns estan omplint els nassos de veure com l’estat ens roba vilment. Potser caldria fer pagar els plats trencats als que els han trencat de veritat. Fer tornar els diners que han robat i que ara hem de pagar el poble, els que encara treballem per intentar aixecar aquest país. Crec sincerament que a totes aquestes persones que han agafat el que no és seu, que ho han malgastat o ho han amagat en algun lloc, els haurien de fer tornar tot això i convidar-les a canviar de lloc de residència.

Senyors polítics, dirigents, bancs i altres entitats, ja n’hi ha prou! Si no volen que tot això esclati de veritat i desemboqui, a la llarga, en una revolta, pensin molt bé el que fan abans de ferho, pensin el que diran i deixin d’enganyar-nos. Si el que volen és una revolta, continuïn així, perquè van per bon camí.

Antònia Díaz

Badalona

Jordi Bech

Centre

Tant és així que diumenge, jornada castellera per excel·lència, els de Badalona van actuar a la plaça de la Vola juntament amb els Minyons de Terrassa i els Moixiganguers d’Igualada.

Al llarg del matí els de Badalona van conseguir aixecar un P4 caminat, un 3 de 7, un 5 de 7, un 4 de 7a i, finalment, també un vano de 5.

El P4 caminat va ser repetit per les tres colles participants a la jornada. A més, els Minyons de Terrassa van pujar un 3 de 8, un 2 de 8f, un 4 de 8 i un vano de 5. Per la seva banda els Moixiganguers d’Igualada van alçar un 5 de 7, 3 de 7 xs, 4 de 7a i P5.

En concret es tracta dels cinc alcaldes que Badalona ha tingut des de que es van constituir els ajuntaments democràtics. Durant l’acte d’estrena d’aquests quadres, l’actual alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha estat acompanyat en l’acte de descobriment d’aquests quadres per Maite Arqué i Jordi Serra.

ALCALDES EN DEMOCRÀCIA

Màrius Díaz (PSUC) va ser alcalde entre 1979 i 1983. Joan Blanch (PSC) va governar l’Ajuntament entre 1983 i 1999. Maite Arqué (PSC), la primera alcaldessa de la història de la ciutat, va estar al capdavant entre 1999 i 2008. La va substituir Jordi Serra (PSC), qui va ser alcalde de Badalona entre 2008 i 2011. Xavier Garcial Albiol (PP) és l’actual alcalde, des de l’11 de juny de 2011.

Retallen el 50% del pressupost destinat a entitats juvenils

Vadejoves neix a Badalona l’ any 1997 com a projecte de dinamització juvenil a través de sis serveis descentralitzats, situats als diferents barris de la ciutat.

Des de llavors i fins ara, han estat les entitats i associacions vinculades als diferents barris les que, comptant amb notable experiència en el treball socioeducatiu amb el col.lectiu de joves, han gestionat el Vadejoves.

En aquest sentit, gràcies als diferents projectes que acullen els casals de joves arreu de la ciutat en aquests quinze anys s’han potenciat i desenvolupat diferents inquietuds com són la música, l’art, el teatre, la pintura, l’aprenentatge d’idiomes, espai solidari de troabda, espai d’integració a nouvinguts, discapacitats o joves en perill d’exclusió social, entre moltes altres i infinites iniciatives.

Al setembre del passat 2011 les entitats juvenils de Badalona, les que gestionen Vadejoves, van iniciar un procés de negociació amb l’Ajuntament de la ciutat per tal d’arribar a l’acord d’un nou model de gestió d’aquests casals.

LA DECISIÓ DE L’AJUNTAMENT

Mesos i mesos de negociacions i reunions entre les dues parts per acordar l’esmentat nou model de gestió i finament l’Ajuntament ha pres una decisió unilateralment.

La Regidoria de Joventut ha decidit el tancament parcial dels serveis que s’ofereixen en tres dels casals badalonins i el total tancament dels altres tres casals restants. A més, han retallat un 50 per cent el la partida pressupostària destinada a aquestes associacions, oferint en un concurs públic la gestió d’aquestes i per tant, donant peu a l’entrada d’empreses en l’esmentada gestió.

10 EUROS PER JOVE BADALONÍ

A Badalona, la tercera ciutat més poblada de Catalunya amb una població aproximada de 250.000 habitants, es destina únicament un 0,3 per cent del pressupost municipal a l’àmbit de la joventut; és a dir, s’inverteixen per cada jove uns 10 euros a l’any. Davant aquesta realitat, les entitats juvenils de la ciutat consideren que “les polítiques de joventut haurien de ser contemplades amb més consideració”; per tant, tenint en compte que les entitats compromeses en la gestió dels casals de joves de Badalona han esgotat les vies de construcció i diàleg d’un projecte juvenil comú amb la Regidoria de Joventut i vers l’actitut del Regidor, “de clara indiferència i de mostra d’autoritarisme respecte a la moció aprovada al ple municipal”, les entitats juvenils de Badalona afirment contundentment que continuaran “lluitant per uns casals de joves oberts i dignes”.

L’Ajuntament ha entregat les claus del primer pis de lloguer social, procedent d’embargament

Fa gairebé un mes que Flora Valero va rebre l’avís que seria desallotjada per no poder fer front al cost del seu habitatge.

Aquest desnonament va ser aturat ja que l’Ajuntament de Badalona va arribar a un acord amb el jutjat per tal que s’ajornés l’execució mentre es tramitava una opció de lloguer social. I és que l’Ajuntament badaloní ha esdevingut pioner en la posada en funcionament d’aquesta fórmula mitjançant la qual les entitats financeres posen els pisos embargats a disposició de llogaters previament seleccionat pels Serveis Socials Municipals. D’aquesta manera la finalitat del consistori és donar resposta a les necessitats d’habitatge social que hi ha a la ciutat alhora que s’evita l’ocupació il·legal d’aquests pisos procedents d’embargament. Un acte que segons informa l’Ajuntament, “succeeix amb freqüència”.

Gràcies a aquesta iniciativa, la senyora Valero que fa gairebé un mes es veia sense un sostre, ara afirma que “la vida m’ha canviat completament”. I es que la veïna de Badalona ha estat la primera en rebre de mans de Xavier Garcia Albiol les primeres claus d’habitatge de lloguer. Ara pagarà 170 euros mensuals per un pis de 40 metres quadrats i dues habitacions al barri de La Salut.

És sorprenent, si més no, que ara al pis on la Flora hi ha viscut tota la vida, s’hi pugui arribar a instal·lar una família per el mòdic preu de 170 euros. Si fos així el programa d’habitatge social de l’Ajuntament podríem dir que no està ben tramat. Si ben és cert que cal promocionar-lo, també és veritat que s’ha de tenir en compte les circumstàncies en cada moment. Sent així, la Flora avui, qui sap, potser podria estar a casa seva pagant-la -com ho pot fer qualsevol persona apuntada a les llistes d’espera- a preu d’habitatge social.

Cal recordar també que la realització d’aquests tipus de contractes és possible gràcies a l’esmentat acord pioner entre l’Ajuntament badaloní i Catalunya Caixa Immobiliària (CXI) per al lloguer d’habitatges propietat d’aquesta entitat bancària.

NOUS HABITATGES SOCIALS

L’Ajuntament de Badalona ha incorporat un total de 40 pisos més a la seva borsa d’habitatges procedents d’embargaments executats per diferents entitats bancàries de la ciutat.

En aquest sentit el batlle, Xavier Garcia Albiol ha considerat que “el que esperem és que aquests nous quaranta habitatges socials ens permetin donar resposta almenys a una part de les situacions de més urgència que es donin a la ciutat”.

Un dels aspectes, però, que realment té preocupat a Garcia Albiol és l’ocupació il·legal dels pisos buits, fruit del desnonament. Creu convenient, així, un canvi legislatiu ja que “no pot ser que amb la dinàmica que segueix l’economia del país es prefereixi tenir un habitatge buit, que pot ser ocupat, abans que acollir a una veïna que es pot quedar al carrer”.